DESCRIPCIÓ

dilluns, 10 de febrer del 2020


Unitat. La hidrosfera dossier
1. LA HIDROSFERA







El Planeta Terra també s’anomena Planeta blau, per l’elevat contingut d ’aigua.

És l’únic planeta amb aigua líquida, i molta.

L’existència de l’aigua va permetre l’origen de la vida.

La hidrosfera és el conjunt de tot el volum d’aigua que forma part de la superfície terrestre, ocupant el 71%.

Laigua és un compost (molècula) format per 1 àtom d’hidrogen i dos d’oxigen.

La trobem en tres estats: gasós (vapor), líquid (aigua) i sòlid (gel)

Laigua pura és inodora, insípida i incolora, però a la natura gairebé no existeix. Propietats de l’aigua



o

o

o

o

o

QÜESTIONS


Punts de fusió (0ºC) i ebullició (100ºC) . Per això la majoria la trobem en estat líquid.

Densitat i dilatació anòmala . Permet que el gel suri i l’aigua a sota es mantingui líquida.

Calor específica i calor de vaporització. Permet regular la temperatura. Tensió superficial. Permet que s’aguantin objectes de major densitat.

Bon Dissolvent.



1. Al planeta terra, en superfície, hi ha més aigua o terra?

2. Com és que l’aigua pura gairebé no existei x al medi natural?

3. Com és que el gel, tot i ser sòlid, sura sobre l’aigua líquida? 2. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA






La major par de l’aigua del nostre planeta és salada (97,2%), la resta dolça (2,8% ).

De la dolça, en diferenciem la que es troba a les glaceres (2,15%), la subterrània (0,62%) i la superficial o fàcilment disponible (0,03%).



Aigua oceànica o marina



Ocupa unes 3/4 parts de la superfície de la Terra.
1







Tot i que diferenciem cinc oceans: Atlàntic, Índic, Pacífic, Àrtic i Antàrtic, en realitat no hi ha separació física entre ells, i per tant hi ha un sol oceà en el planeta.

La quantitat de sals dissoltes en l’aigua de mar és de 35g/L.

L’aigua oceànica presenta tres tipus de moviments:



o

o

o


Corrents oceànics (superficials i profunds) Onades

Marees



Aigua continental o dolça





La quantitat de sals dissoltes en l’aig ua dolça és inferior a l’1g/L. Prové de les precipitacions.

D’aigua en trobem a:



o

o

o

QÜESTIONS



Les glaceres (79%): alpines o de casquet glacial.

Aigües subterrànies (20%): aqüífer, nivell freàtic, aigües minerals naturals.

Aigua superficial (0,7%): llacs, estanys o embassaments, rius, rieres o torrents.



4. Com podem diferenciar l’aigua dolça de la salada?

5. De l’aigua dolça, quina és la fàcilment disponible per els nostres usos? N’hi ha molta en relació a la resta no disponible?




3. FUNCIONS DE LA HIDROSFERA






L’aigua és imprescindible per a:



o

o

o

QÜESTIONS


Processos geològics: l’aigua és l’agent geològic extern més important i per tant arriba a canviar el relleu i el paisatge.

Els organismes: l’aigua és font de vida tant com a hàbitat, com a part dels éssers vius, com a recurs necessari i com a medi de transport.

Les activitats humanes: l’aigua, sobretot la dolça, és vital pel seu consum, per l’agricultura i la indústria, com a matèria primera, refrigerant, neteja, via de comunicació, obtenció d’energia, oci...



6. Què vol dir que l’aigua és font de vida?




4. EL CICLE HIDROLÒGIC






El cicle natural de l’aigua és el conjunt de processos a partir dels quals l’aigua circula descrivint un recorregut cíclic des de l’atmosfera fins a la superfície terrestre i torna de nou a l’atmosfera.

El balanç hidrològic és l’equilibri entre les aportacions d’aigua cap a la superfície terrestre i les sortides cap a l’atmosfera (evapotranspiració) i de l’escorriment superficial i subterrani.

En teoria, com que l’aigua del planeta és sempre la mateixa, el balanç hidrològic planetari és igual a 0, en equilibri:



Precipitació = escorriment + evapotranspiració QÜESTIONS

7. Què és l’evapotranspiració?

8. Què vol dir que el balanç hidrològic del Planeta és 0?

5. L’ORIGEN DE L’AIGUA TERRESTRE






Segons els científics hi ha dues possibles fonts de l’aigua originària del planeta :



o

o


De l’espai interestel·lar, per impactes de fragments gelats de material còsmic.

De l’intensa activitat volcànica de les primeres fase s de la formació de la Terra.





Al llarg del temps la quantitat total d’aigua del planeta ha anat augmentant lleugerament degut a l’impacte de cometes.



QÜESTIONS

9. Quina de les dues hipòtesis creus que és més probable? Per què?




6. L’AIGUA A CATALUNYA

A Catalunya les precipitacions són fonamentalment de pluja. La neu només en zones d’alta muntanya quan fa molt fred i la calamarsa és molt esporàdica.

Normalment plou en dues èpoques concretes, la tardor i la primavera, aspecte típic del clima mediterrani, que predomina.

Les precipitacions són molt irregulars, anant des de més de 1000 mm/any a la zona dels Pirineus fins als menys de 400 mm/any a la zona de la depressió de l’Ebre.

L’evapotranspiració a Catalunya és força alta, entre un 65 i 70%. La resta, pluja eficaç, passa a l’escorriment superficial i subterrani.

Una conca hidrogràfica és una superfície de terreny determinada que és ocupada per una xarxa de drenatge, que és el conjunt de cursos d’aigua que drenen cap a un mateix riu.

A Catalunya pel que fa els rius distingim quatre vessants:


o

o

o

o


Conca de l’Ebre: rius que transporten aigua cap al mar a través del riu Ebre. Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana...
Vessant dels Pirineus a la Mediterrània : Neixen als Pirineus i desemboquen al mar Mediterrani. Llobregat, Ter i Muga.

Vessant dels Pirineus a l’Atlàntic: Neixen als Pirineus i desemboquen a l’oceà Atlàntic. Garona.

Vessant de la Mediterrània : Neixen als cims del Sistema Mediterrani i desemboquen a aquest mar. Muga, Francolí, Besós, Tordera





A Catalunya trobem forces llacs amb diferents orígens:



o

o

o



Llacs d’origen glacial: per desglaciació recent. Sant Maurici, Monges, Certascan.

Llacunes litorals: a prop del mar. Aiguamolls de l’Empordà, del Delta del Llobregat i del Delta de l’Ebre.

Llacs càrstics: per dissolució de roques carbonatades. Estany de Banyoles.





Hi ha zones a Catalunya riques en aigües subterrànies. Massís del Garraf, Sant Llorenç del Munt...



QÜESTIONS

10. Per què a l’Alta Garrotxa li diuen l’orinal de Catalunya? 11. Què és la pluja eficaç?

12. A quina vessant creus que pertany el riu Daró?

13. Recordes com es va formar l’Estany de Banyoles?

7. GESTIÓ DE L’AIGUA











L’aigua és un molt valuós i imprescindible.
Una gestió racional de l’aigua comporta un bon ús, vetllar per la seva conservació, un repartiment equilibrat i un estalvi.
Actualment els problemes més importants que ho impedeixen són la sobreexplotació i la contaminació.

Els usos consumptius són els que en redueixen la quantitat i la qualitat: domèstic (16%), agrícola (77,5%) i industrial (6,5%).

Els usos no consumptius són els que no en suposen cap reducció ni en principi contaminació: oci i navegació, energètic i ecològic.

El cicle urbà de l’aigua incideix clarament dins els cicle natural de l’aigua i en un principi en redueix la qualitat.

La potabilització transforma l’aigua del medi amb aigua apte per el consum humà.









La depuració neteja l’aigua utilitzada dins el cicle urbà per garantir -ne una certa qualitat quan aquesta es retorni al medi natural.

Dins el cicle urbà l’aigua inicialment és captada del medi i transportada a la potabilitzadora per tal de convertir-la en apte pel consum humà. Després és distribuïda a la població la qual en fa un ús determinat. Posteriorment l’aigua bruta i/o contaminada s’envia a la depuradora per poder-la netejar i retornar-la de nou al medi natural.



QÜESTIONS

14. Quins són els principals problemes en la gestió racional de l’aigua?

15. Quina diferència hi ha entre els usos consumptius i els no consumptius de l’aigua? 16. Com podem diferenciar la depuració de la potabilització